Logo

Assessorament nutricional basat en ciència

MENÚ

Inicia Sessió
Demana hora

Entrar
Logo
info@nutriciencia.es
Inicia Sessió
Demana hora

Síndrome d'Intestí Irritable (SII)

Alguns dels objectius nutricionals a treballar:

  • Saber aplicar dietes: dieta FODMAP, dieta sense gluten, dieta NICE, etc.

  • Identificar quins aliments són els que se’ns posen pitjor i el perquè.

  • Conèixer estratègies per disminuir la simptomatologia digestiva que et pugui provocar.

  • Ajustar la dosi d’alguns aliments en funció de la tolerància.

  • Panificar menús saludables i adequats a la simptomatologia.

  • Resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir.

Què es la Síndrome d'Intestí Irritable?

La Síndrome d'Intestí Irritable (SII) està catalogat dins dels Trastorns Funcionals Intestinals (TFI) on també hi trobem: la distensió Intestinal, l’estrenyiment funcional, la diarrea funcional i els TFI no específics.

Segons els criteris Roma IV es diferència de la diarrea o restrenyiment funcional per presentar dolor o molèsties abdominals.

Aquest dolor o malestar abdominal està associat a canvis en els hàbits intestinals tant en la freqüència com en la consistència de les femtes. Aquests símptomes i altres símptomes poden tenir un efecte profund en la qualitat de vida i les activitats diàries.

Criteris diagnòstics Roma IV:

Criteri de Roma IV. Diagnosi de la SII.
Dolor abdominal recorrent (≥1 dia/setmana de mitjana) en els últims 3 mesos, associat a 2 o més dels següents criteris:
  • associat a la defecació,
  • associat amb el canvi de la freqüència de les femtes, i
  • associat amb la forma (aspecte) de la femta.
Els símptomes han d’haver començat almenys 6 mesos abans del diagnòstic.
diferencia entre SII i diarrea i estrenyiment funcional

Subgrups SII:

Hi ha 4 subgrups en funció el seu hàbit intestinal predominant (diarrea, estrenyiment, mixt o sense classificar).

Criteri Roma IV pel diagnòstic
dels subgrups de la SII.
% de moviments intestinals (deposicions)
anormals segons l’escala de Bristol
SII amb restrenyiment ≥25 de tipus 1 o 2 i
<25% de tipus 6 o 7
SII amb diarrea ≥25% de tipus 6 o 7 i
<25% de tipus 1 o 2
SII amb patró mixta ≥25% de tipus 1 o 2 i
≥25% de tipus 6 o 7
SII sense classificar Compleixen els criteris de SII,
però no pertany a cap dels 3
subgrups anteriors

Escala de Bristol.
% de moviments intestinals (deposicions) anormals segons l’escala de Bristol
Tipus 1 Bristol_1 Trossos durs separats, com nous
Tipus 2 Bristol_2 Com una salsitxa feta amb fragments apilats
Tipus 3 Bristol_3 Com una salsitxa amb esquerdes
Tipus 4 Bristol_4 Com una salsitxa o serp, suau i llisa
Tipus 5 Bristol_5 Trossos tous amb bores ben definides
Tipus 6 Bristol_6 Fragments pastosos amb vores irregulars
Tipus 7 Bristol_7 Aquosa, sense parts sòlides
Tipus SII

És possible que es requereixin una sèrie de proves per tal de descartar altres patologies digestives (celiaquia, malaltia inflamatòria intestinal, insuficiència pancreàtica, malabsorció de sals biliars, càncers,...) abans que es pugui fer un diagnòstic positiu de la SII.

La SII sovint està associada a comorbiditats somàtiques (fibromiàlgia, dolor pèlvic crònic trastorn de l’articulació temporomandibular i síndrome de fatiga crònica), altres trastorns gastrointestinals (reflux gastroesofàgic, dolor toràcic no cardíac, SIBO, disbiòsi intestinal i dispèpsia) i símptomes psicològics i psiquiàtrics (depressió, ansietat, somatització).

Dietes per millor el malestar produït per la SII:

La dieta baixa en FODMAPs, desenvolupada a la Universitat de Monash a Austràlia, és molt utilitzada actualment en el tractament dels símptomes de la SII. FODMAP és l’acrònim anglès de Fermentable Oligo, Di, Monosaccharides And Polyol (oligo, di, monosacàrids i poliols fermentables). És a dir, són carbohidrats de cadena curta presents en verdures, fruites, llegums, lactis i edulcorants. artificials

Tipus de sucre Alt contingut en FODMAPs Baix contingut en FODMAPs
Oligosacàrids
Fructooligosacàrids (FOS) i galacto-oligosacàrids (GOS) 		Cereals: productes a base de blat, sègol i ordi.
Verdures: ceba, alls, carxofes, porros, bròquil i col llombarda.
Fruites: síndria, préssecs, caqui, prunes, nectarines, figues deshidratades, remolatxa.
Llegums: mongetes seques, soja, cigrons, faves, pèsols, tofu sedós,..
Fruits secs: anacards, pistatxos, ametlles. 		Cereals: arròs, mill, teff, sorgo, blat sarraí i quinoa.
Verdures: pebrot vermell, rúcula, cogombre, pastanaga, bledes, enciam, patates, endívies i xirivia.
Llegums: llenties vermelles en llauna, cigrons en conserva sense pell, tofu ferm.
Fruits secs: castanyes, cacauets, xufa, nous, pinyons, pipes de carbassa i gira-sol, llavors de lli, xia i rosella.
Monosacàrids
Fructosa		 Fruites: pomes, peres, síndria, mango, cireres, nabius i suc de fruita d'aliments rics en fructosa
Verdures: espàrrecs i pèsols
Edulcorants: xarop de blat de moro ric en fructosa 		Fruites: plàtan, raïm, melada, meló, kiwi, llimona, llima, mandarina, taronja, fruita de la passió, la majoria de baies, pinya,.
Edulcorants: xarop d’auró i xarop daurat i sucre (sacarosa)
Disacàrids
Lactosa		 Productes lactis: de vaca o de cabra (formatge fresc, iogurt i gelat). Productes lactis llet sense lactosa, a base d’ametlla, arròs, coco, quinoa, mantega, formatges, iogurts i gelats sense lactosa.
Poliols
Sorbitol i manitol		 Fruites: pomes, peres, alvocat, albercocs, mores, nectarines, préssecs, prunes i síndria
Verdures: fonoll, xampinyons, pèsols en baina i tirabecs, coliflor, moniato,.. 		Fruites: plàtan, raïm, melada, meló, kiwi, llimona, mandarina, taronja, fruita de la passió.
Verdures: xampinyons en llauna, cogombre, pastanaga, endívies, xirivia, olives, rave, kale, patata,..

Altres dietes com la Dieta NICE o la dieta sense gluten també poden resultar útils en alguns cassos.

Si tens SII i vols rebre assessorament dietètic, SOL·LICITA LA TEVA VISITA!